El perdó només té sentit si va acompanyat d’un sincer reconeixement de l’altre i d’una acceptació real dels crims i dels errors comesos.

Josep Ramoneda

(Cervera, Segarra, 1949) Llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona , de la qual ha estat professor de filosofia contemporània (1975-90). Director de l’Institut d’Humanitats (1986-89), fundador de la revista cultural Saber (1980) i director fundador de la col·lecció Textos filosòfics d’Edicions 62 (1981), ha estat col·laborador regular del diari La Vanguardia (1980-96) i col·laborador del diari El País . Des dels seus inicis (2010) publica regularment articles d’opinió al diari Ara.

Llegit a: article La quimera del perdó, al diari ARA el 16/10/2013.

Cita completa: El perdó només té sentit si va acompanyat d’un sincer reconeixement de l’altre i d’una acceptació real dels crims i dels errors comesos. No pot ser mai una simple clàusula de bona conducta. La petició de perdó només pot ser voluntària i sincera. Convertir-la en una convenció política és, senzillament, banalitzar-la. Entre altres coses, perquè el sentit del perdó també és mirar al futur, i, si no és plenament assumit com a vivència tràgica, res garanteix que l’experiència viscuda serveixi de lliçó perquè determinades coses no tornin a passar. Per tant, exigir a l’altre que demani perdó és un contrasentit. Només pot ser una decisió personal i lliure. Demanar perdó sota pressió és una frivolitat.