Zygmunt Bauman – Com funciona la societat del consum?

Zygmunt Bauman – Com funciona la societat del consum?

Sense la frustració repetida dels desitjos, la demanda dels consumidors s’exhauriria de seguida i l’economia de consum es quedaria sense energia.

Zygmunt Bauman

Per llegir més espurnes de Zygmunt Bauman feu clic aquí.

baumanZygmunt Bauman (Poznań, Polònia, 19 de novembre del 1925- 9 de gener de 2017) fou un sociòleg de prestigi internacional.

El seu camp de recerca se centrà en el concepte de modernitat i postmodernitat. Va ensenyar sociologia a la Universitat de Varsòvia entre 1954 i 1968, any en què va perdre, en una purga antisemita, la seva plaça de professor i va emigrar a Israel.

D’ençà del 1971 vivia a Anglaterra, on va ser professor de la Universitat de Leeds, fins que es va retirar el 1990. Les seves primeres obres eren en polonès. D’ençà del 1972, va publicar els seus assajos i estudis en anglès.

El maig del 2010 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats, que compartí amb Alain Touraine.

L’obra publicada de Bauman s’estén a 57 llibres i més de cent articles.[6] La majoria d’aquests aborden una sèrie de temes comuns, entre les quals es troben la globalització, la modernitat i la postmodernitat, el consumisme i la moral.

Obra de Bauman traduïda al català

  • Globalització: Les conseqüències humanes. Traducció: Marta Escribà. Barcelona: Edicions de la UOC / Pòrtic, 2001.
  • Identitat: Converses amb Benedetto Vecchi. València: Universitat de València, 2005.
  • Una aventura anomenada «Europa». Traducció: Josep Sampere. Barcelona: Arcàdia, 2006.
  • Noves fronteres i valors universals. Barcelona: CCCB, 2006.
  • Els reptes de l’educació en la modernitat líquida. Traducció: Josep Sampere. Barcelona: Arcàdia, 2007.
  • Temps líquids: Viure en una època d’incertesa. Barcelona: Viena, 2007, p. 136. ISBN 978-84-8330-443-3.[8][9]
  • Desconeguts a la porta de casa. Traducció: Josefina Caball. Barcelona: Arcàdia, 2016 [Consulta: 9 gener 2017].
  • Retrotopia. Traducció: Josep Sampere. Barcelona: Arcàdia, 2017 [Consulta: 23 juny 2017].
Segueix-nos: