Independentment de l’ús que en facin les societats civilitzades, el fet és que els miralls són estris essencials per a qualsevol acte heroic i violent. Així s’explica que Napoleó i Mussolini insistissin amb tanta porfídia en la inferioritat de les dones, perquè si elles no eren inferiors, ells no augmentaven de mida. Això és útil per explicar, en part, per què sovint les dones són tan necessàries als homes.
Virginia Woolf, Una cambra pròpia (La Temerària, Sabadell, 2014; traudcció d’Helena Valentí)
Per llegir més espurnes de Virginia Woolf feu clic aquí.
Adeline Virginia Stephen, més conseguda com a Virginia Woolf (Londres, 25 de gener de 1882 – Lewes, 28 de març de 1941) fou una escriptora i editora anglesa. És considerada una de les figures més destacades del modernisme literari del segle XX.
Les novel·les L’habitació de Jacob (1922), Mrs. Dalloway (1925) -on queda palesa la influència de la psicologia de Sigmund Freud, tot expressant els sentiments dels personatges mitjançant imatges, metàfores i símbols-, i Al far (1927) van destacar per la seva gran originalitat, a banda del seu geni. Tanmateix, cal remarcar les novel·les Els anys (1937) i Entre els actes (1941). També va ser una destacada defensora dels drets de la dona amb obres com Una cambra pròpia (1929), que inicialment va ser una conferència impartida per a públic exclusivament femení.[1] Aquesta obra va ser un text discutit, execrat i reivindicat, però fundacional, sobre la dona i l’escriptura, i el feminisme literari anglosaxó.[2] A més, va ser una de les primeres en fer reflexió sobre què és ser dona, quina i com és la identitat femenina i la relació d’aquesta amb l’art en general (literatura, pintura, etc.).
La seva tècnica de monòleg interior i el seu estil poètic es consideren com unes de les contribucions més importants de la novel·la moderna.
El 1962, l’escriptor britànic Edward Albee -qui va escriure l’obra de teatre Qui té por de Virginia Woolf?– va contribuir a fer famós el nom de l’escriptora, tot i que la història no té gaire a veure amb ella, ja que es tracta d’un drama matrimonial.[3]
Segueix-nos:
