No cal anar amb presses. No cal espetegar. No cal ser sinó un mateix.
Virginia Woolf, Una cambra pròpia (La Temerària, Sabadell, 2014; traudcció d’Helena Valentí)
Per llegir més espurnes de Virginia Woolf feu clic aquí.
Adeline Virginia Stephen, més conseguda com a Virginia Woolf (Londres, 25 de gener de 1882 – Lewes, 28 de març de 1941) fou una escriptora i editora anglesa. És considerada una de les figures més destacades del modernisme literari del segle XX.
Les novel·les L’habitació de Jacob (1922), Mrs. Dalloway (1925) -on queda palesa la influència de la psicologia de Sigmund Freud, tot expressant els sentiments dels personatges mitjançant imatges, metàfores i símbols-, i Al far (1927) van destacar per la seva gran originalitat, a banda del seu geni. Tanmateix, cal remarcar les novel·les Els anys (1937) i Entre els actes (1941). També va ser una destacada defensora dels drets de la dona amb obres com Una cambra pròpia (1929), que inicialment va ser una conferència impartida per a públic exclusivament femení.[1] Aquesta obra va ser un text discutit, execrat i reivindicat, però fundacional, sobre la dona i l’escriptura, i el feminisme literari anglosaxó.[2] A més, va ser una de les primeres en fer reflexió sobre què és ser dona, quina i com és la identitat femenina i la relació d’aquesta amb l’art en general (literatura, pintura, etc.).
La seva tècnica de monòleg interior i el seu estil poètic es consideren com unes de les contribucions més importants de la novel·la moderna.
El 1962, l’escriptor britànic Edward Albee -qui va escriure l’obra de teatre Qui té por de Virginia Woolf?– va contribuir a fer famós el nom de l’escriptora, tot i que la història no té gaire a veure amb ella, ja que es tracta d’un drama matrimonial.[3]
Segueix-nos:
