Montserrat Abelló – Plantar sobre la terra els peus, sense por
Plantar sobre la terra els peus. Ja no tenir por. Sentir com puja la saba, amunt, amunt. Créixer com. Continue reading
Plantar sobre la terra els peus. Ja no tenir por. Sentir com puja la saba, amunt, amunt. Créixer com. Continue reading
Cap paraula no es mor que no en floreixi una altra al seu costat. Maria Àngels Anglada (Vic,. Continue reading
He fet volar l’estel, ben alt, del meu anhel, i no l’has vist. Rosa Leveroni Per llegir. Continue reading
Parlen les dones, la seva poesia tendra i forta. Ben pocs s'aturen a escoltar aquestes veus, que,. Continue reading
Callem, callem… assaborim la fràgil durada d'un instant fascinant que mai no reviurem. Joana. Continue reading
Res no et serà pres: vindrà tan sols l’instant d’obrir dòcilment la mà i alliberar la. Continue reading
Si ni la tramuntana ens ha tombat la soca, quin mal ens podran fer els brufols de ponent? Guillem. Continue reading
Aquesta remor que se sent no és de paraules. Han prohibit les paraules perquè no posin en perill la. Continue reading
Dins la pell de l’ona salada serem cinc-centes, serem mil. Perdrem el compte a la tombada. Juntes farem. Continue reading
Sóc una dona, ja ho veus una dona, sóc una dona i no hi puc fer res. Maria Aurèlia Capmany, Sóc una. Continue reading