Maria Mercè Marçal – Com un peix, però sense bicicleta
Com un peix sense bicicleta cerco el meu cor entre les ones. Alço la copa on mor la lluna en vi molt. Continue reading
Com un peix sense bicicleta cerco el meu cor entre les ones. Alço la copa on mor la lluna en vi molt. Continue reading
Amollo en la nit la veu amarga o la veu esperançada. I aprenc a dir que NO. Que ja no és temps de. Continue reading
Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d'amar no comporta mesura. Deixa't besar, i tu besa. Continue reading
Les paraules se m’entortolliguen a les mans. Em costa de desprendre-me’n. Se m’amoroseixen entre. Continue reading
Jo porto dintre meu per fer-me companyia la solitud només. La solitud immensa de l'estimar infinit que. Continue reading
T’he vist, Ovidi, senzill i molt humà. Tens tot l’enyor del dia de demà, del dia gran, universal,. Continue reading
Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí; vull el silenci. Continue reading
Els bells camins es multipliquen allà on creieu que s'acaba la carretera. Josep Vicenç. Continue reading
Mirallets, ullets d’estel, bocins de claror trencada, si us pogués arreplegar us baixaria. Faríeu. Continue reading
Tu m´has vingut en un dia de pluja. I m’has donat un raig de sol immens. Ovidi Montllor i. Continue reading