Si som lliures en el cor, no hi haurà cadenes fetes per l’home amb força suficient per subjectar-nos. Però si la ment de l’oprimit és manipulada (…) de manera que cregui que és inferior, no serà capaç de fer res per combatre al seu opressor.
Per llegir més espurnes de Steve Biko feu clic aquí.
Steve Biko o Stephen Bantu Biko (King William’s Town, Província del Cap, Sud-àfrica, 1946 – 12 de setembre de 1977), activista sud-africà anti-apartheid.
Es va educar a l’escola de secundària de Forbes Grant i al Lovedale College, i va obtenir el batxillerat a la Marian Hill, una institució de l’Església Catòlica Central de Natal.
L’any 1966 va anar a la Universitat de Natal a estudiar medicina. El 1968 va arribar a ser fundador i President de la South African Students’ Organisation (SASO), després d’estar involucrat en les activitats de la National Union of South African Students (NUSAS) que es considerava que estava controlada per liberals i pacifistes. SASO va anar una de les primeres organitzacions de la «Consciència Negra» que va emergir.
Va definir «el negre» de manera diferent com ho havia fet l’ANC de Nelson Mandela (fins al voltant de 1965), ja que «incloïa no només als africans (negres), sinó també les races barrejades, els mulats i indis, en aquell moment, tots aquests designats com «no blancs» per l’estat de l’apartheid.[1]
Un any més tard, el 1969, Biko va ser expulsat de la universitat. Llavors va fundar i va treballar en el «Programa de la Comunitat Negra», a Durban, «per al desenvolupament polític i socioeconòmic dels germans de la comunitat negra de Sud-àfrica i estimular, d’aquesta manera les accions positives per a l’acte-emancipació del judici de l’apartheid. El 1972, Biko va ser nomenat president honorari de la Black People’s Convention.[2]
Entre els projectes d’aquest programa que va començar el 1972, hi havia la publicació de la «Revista Negra», un esforç per analitzar les tendències dels corrents polítics, i de la qual Biko va arribar a ser l’editor.
El febrer de 1973 la revista va ser censurada i el mateix Biko va quedar en arrest domiciliari, i li fou prohibit participar en cap activitat de cap organització i hom el bandejà de King William’s Town durant cinc anys.
Aquests actes de violència estatal només van augmentar la lluita emancipatòria de Biko. Continuà treballant en la sucursal de la Comunitat Negra de la Ciutat del Rei Guillem, i va començar a estudiar dret, per correu.
Al desembre de 1975 les seves prohibicions van augmentar i, fins i tot, hom li va impedir treballar en el programa comunal.
El 1975 va fundar el Zimele Trust Fund, per a ajudar als presos polítics i els seus familiars. També el Ginsberg Educational Trust per a ajudar als estudiants víctimes de la persecució.
El 1976 va ser triat secretari general d’aquesta organització. En el mateix any, la Black People’s Convention (BPC) va efectuar el seu congrés en Durban a la qual Biko no va poder concórrer.
Segueix-nos:
