El meu consell per a altres persones amb discapacitats seria: concentreu-vos en allò en què la vostra discapacitat no us limita i no us lamenteu d’allò en què us interfereix. No us discapaciteu l’esperit de la mateixa manera que ho heu patit físicament.
(Oxford, 8 de gener del 1942 – Cambridge, 14 de març de 2018) Stephen Hawking treballà en les lleis bàsiques que governen l’univers. Juntament amb Roger Penrose, va mostrar que la teoria general de la relativitat d’Einstein implica que l’espai i el temps han de tenir un principi en el big bang i un final dins de forats negres.
Semblants resultats assenyalen la necessitat d’unificar la relativitat general amb la teoria quàntica, l’altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle xx. Una conseqüència de tal unificació que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporar-se i desaparèixer.
Una altra conjectura és que l’univers no té límits en el temps imaginari. Això implicaria que el mode en què l’univers va començar queda completament determinat per les lleis de la ciència.
Stephen Hawking va estar severament discapacitat per patir esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la qual cosa no li va impedir mantenir la seva alta activitat científica i pública. Els seus primers símptomes de la malaltia van aparèixer durant la seva estada a Oxford i finalment va ser diagnosticat d’ELA als 21 anys, just abans del seu primer matrimoni.
En aquell moment, els doctors li van pronosticar que no viuria més de 2 o 3 anys (temps de supervivència normal d’aquesta malaltia), però per motius desconeguts és de les poques persones que van sobreviure molts més anys, encara que patint l’avanç progressiu de la seva discapacitat.
El 1985, va patir una traqueotomia i des de llavors va utilitzar un sintetitzador de veu per a comunicar-se. Gradualment, va anar perdent l’ús dels seus braços i cames, així com de la resta de la musculatura voluntària, incloent-hi la força del coll per a mantenir el cap dret; la seva mobilitat era pràcticament nul·la.
La cadira de rodes que utilitzava en públic estava controlada per un ordinador que Hawking dirigia mitjançant lleus moviments de cap i ulls, cosa que també li permetia seleccionar paraules i frases en el sintetitzador de veu.
Segueix-nos:
