L’obediència a un home en qui l’autoritat no està enllumenada amb legitimitat és un malson.
Simone Weil, Nota sobre la supresión general de los partidos políticos (El barquero, Palma de Mallorca, 2014)
(París, 3 de febrer del 1909 – Ashford, Anglaterra, 24 d’agost del 1943) fou una filòsofa i mística francesa. Davant l’esclat de la Guerra Civil espanyola, decideix travessar la frontera per fer costat al bàndol republicà. Com a periodista és a la columna Durruti, on un accident la força a tornar a França. Més propera als anarquistes, rebutja la postura dels estalinistes, però defensa la no-intervenció francesa i l’oposició a tot tipus de guerres. Davant l’ocupació nazi d’Àustria, defensa al principi una solució negociada i el desarmament. S’interessa pels temes religiosos, i escriu sobre l’atenció com a mitjà per a rebaixar el mal, sobre la contemplació i la intuïció amb les coses sensibles, la poesia, la religió, la diferència entre el treball enriquidor i el deshumanitzat, etc. Ja a Amèrica, el 1942, pensa a tornar a Europa per contribuir a limitar els patiments de la guerra. El novembre de 1942, s’embarca cap a Londres i l’acullen a la France libre com a redactora. Escriu multitud d’articles i el text L’enracinement, on tracta el tema de la necessitat humana d’arrelament. Afeblida i esgotada, en part per la seva dedicació excessiva a la feina, mor el 24 d’agost de 1943. Tot i la brevetat de la seua vida, 34 anys, són prou coneguts els seus escrits sobre la guerra, on es barreja el misticisme amb unes grans clarividència i originalitat.
Segueix-nos: