Voler una amistat és un gran error. L’amistat ha de ser una alegria gratuïta, com les que ofereix l’art o la vida.
Per llegir més espurnes de Simone Weil feu clic aquí.
Simone Weil (París, 3 de febrer del 1909 – Ashford, Anglaterra, 24 d’agost del 1943) fou una filòsofa i mística francesa.
Davant l’esclat de la Guerra Civil espanyola, decideix travessar la frontera per fer costat al bàndol republicà. Com a periodista és a la columna Durruti, on un accident la força a tornar a França.
Més propera als anarquistes, rebutja la postura dels estalinistes, però defensa la no-intervenció francesa i l’oposició a tot tipus de guerres.
Davant l’ocupació nazi d’Àustria, defensa al principi una solució negociada i el desarmament.
S’interessa pels temes religiosos, i escriu sobre l’atenció com a mitjà per a rebaixar el mal, sobre la contemplació i la intuïció amb les coses sensibles, la poesia, la religió, la diferència entre el treball enriquidor i el deshumanitzat, etc.
Ja a Amèrica, el 1942, pensa a tornar a Europa per contribuir a limitar els patiments de la guerra.
El novembre de 1942, s’embarca cap a Londres i l’acullen a la France libre com a redactora. Escriu multitud d’articles i el text L’enracinement, on tracta el tema de la necessitat humana d’arrelament.
Afeblida i esgotada, en part per la seva dedicació excessiva a la feina, mor el 24 d’agost de 1943.
Tot i la brevetat de la seua vida, 34 anys, són prou coneguts els seus escrits sobre la guerra, on es barreja el misticisme amb unes grans clarividència i originalitat.
Segueix-nos:
