Tots, quan afavo
reixen a d’altres, s’afavoreixen a ells mateixos; i no em refereixo al fet que el defensat voldrà defendre, o que el bon exemple retorna, descrivint un cercle, cap al que ho dona –com els mals exemples recauen sobre els seus autors, i cap pietat atrapa a aquells que sofreixen injúries després d’haver demostrat amb els seus actes que podien fer-se -, sinó que el valor de tota virtut radica en ella mateixa, car no es practica en ordre al premi: la recompensa de l’acció virtuosa és haver-la realitzat.
Séneca, Cartes a Lucilio
(4 aC – 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l’edat d’argent de la literatura llatina.
Llegit a: Fernando Savater, Ètica per a Amador
Segueix-nos:
