La independència de la nostra terra no ens fa por.
(Tornabous, l’Urgell, 23 de desembre de 1886 – Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi delsegle XX. Rep el seu sobrenom pel costum de menjar-se sols els sucres que li servien els cambrers per al cafè. El 10 de març de 1923, en plena maduració per promoure entre els treballadors la idea de l’emancipació com a motor social, va ésser assassinat d’un tret a Barcelona, a mans de pistolers blancs del Sindicat Lliure de la patronal catalana sota protecció del governador civil de Barcelona Martínez Anido, agrupada al voltant de la Lliga Regionalista.
Text complet: En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si algun dia és parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional.
Nota: Avui fa 93 anys que pistolers de la patronal catalana van ferir de mort el nostre Noi del Sucre. Cal no oblidar ni la causa ni l’origen de les bales.
Segueix-nos:
