Ser jove i no ser revolucionari és una contradicció fins i tot biològica.
(Valparaíso, 26 de juny de 1908 – Santiago de Xile, 11 de setembre de 1973), metge i polític xilè. Va ser elegit president de la República de Xile l’any 1970, després d’aconseguir la victòria la coalició que encapçalava, l’anomenada Unidad Popular. El seu mandat com a president comprenia fins al 1976 però, el cop d’estat de l’onze de setembre de 1973 protagonitzat per sectors de militars contraris a les polítiques socialistes, recolzats per sectors reaccionaris de l’extrema dreta i pels Estats Units, va finalitzar aquell període democràtic d’intenses reformes socials. La seva mort es va produir durant el bombardeig al Palau de la Moneda pels militars colpistes, durant el qual es va suïcidar, defensant fins al darrer moment el legítim govern que representava. Aquell tràgic final va commoure a tot el món i el va fer esdevenir com un polític exemplar.
