Si penses que estàs vençut, ho estàs. Si penses que no t’atreveixes, no ho faràs.
(Bombai, Raj Britànic, 30 de desembre de 1865 – Londres, Anglaterra, 18 de gener de 1936) va ser un escriptor britànic, nascut a l’Índia. Avui és conegut sobretot pels seus llibres infantils, com El llibre de la selva (The Jungle Book, 1894), i per ser el primer britànic a aconseguir un Premi Nobel, a més de ser també la persona més jove a aconseguir-ne un.[1][2] Entre altres honors, li van ser oferts el «British poet laureateship» i el rang de cavaller, però ell va refusar ambdues distincions.[3]
Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars, tant en prosa com en vers, a les acaballes del Segle XIX i les primeries del Segle XX.[4] L’escriptor Henry James va dir d’ell amb una frase que s’ha fet cèlebre: «Kipling em colpeix personalment com el màxim exponent del geni humà (que no només vol dir una fina intel·ligència) que mai he conegut.»[4]
Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de George Orwell) un «profeta de l’imperialisme britànic».[5] Molts han vist prejudicis i militarisme en les seues obres,[6][7] i la controvèrsia sobre aquest afer ha continuat viva durant gran part de segle XX.[8][9] D’acord amb el crític Douglas Kerr: «És un autor que encara pot inspirar un desacord apassionat i el seu lloc en la història literària i cultural està lluny d’haver estat establert amb fermesa. Però a mesura que l’era dels imperis europeus desapareix, és reconegut com un incomparable, tot i que també controvertit, intèrpret de com es viu l’experiència d’un imperi. Això, juntament amb el creixent reconeixement dels seus extraordinaris dots com a narrador, en fan un escriptor imprescindible.»[3]
És considerat com un dels principals innovadors en l’art de la narració curta;[4] els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil; i la millor part de la seua obra s’expressa amb un to narratiu lluminós i versàtil.[10][11]
Segueix-nos:
