Rosario Castellanos – El riure com a testimoni de la llibertat

Rosario Castellanos – El riure com a testimoni de la llibertat

Cal riure, doncs. I el riure, ja ho sabem, és el primer testimoni de la llibertat.

Rosario Castellanos

Per llegir més espurnes de Rosario Castellanos feu clic aquí.

Rosario Castellanos Figueroa (Mèxic, D. F.25 de maig de 1925 – Tel AvivIsrael7 d’agost de 1974). Va ser una narradora i poeta i és considerada una de les escriptores més importants mexicanes del segle xx.

Altres escriptores de la mateixa generació van ser Enriqueta OchoaDolores CastroThelma Nava, i Griselda Álvarez. Són exemples d’unes escriptores que condueixen «un jo poètic predominant» i els «temes van ser principalment l’amor, la mort, i l’home».[1]

Rosario Castellanos va néixer a Ciutat de Mèxic al maig de 1925. Va créixer en el ranxo de la seva família a ComitánChiapas, en la regió maia del sud de Mèxic.

A l’edat de set anys, el seu germà petit Mario va morir d’apendicitis i els seus pares van morir el 1948. Ella es va quedar òrfena i amb mitjans financers limitats. Va sentir una necessitat urgent per a l’autoexpressió i aviat es va convertir en la primera dona escriptora de Chiapas.[2]

Posteriorment va emigrar a la Ciutat de Mèxic on, el 1950, es va graduar com a mestra en filosofia per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i es va relacionar amb Ernesto CardenalDolores CastroJaime Sabines i Augusto Monterroso.

També va estudiar estètica en] la Universitat de Madrid amb una beca de l’Institut de Cultura Hispànica de 1950 a 1951.[2]

Va ser professora de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UNAM, així com en la Universitat de Wisconsin, en la Universitat Estatal de Colorado i en la Universitat d’Indiana.

Va escriure durant anys al diari Excélsior, va ser promotora de l’Institut Chiapaneco de la Cultura i de l’Institut Nacional Indigenista, així com secretària del PEN Club. L’anys 1954-5 va ser becada per la Fundació Rockefeller en el Centre Mexicà d’Escriptors.[3]

Es va casar amb el professor de filosofia Ricardo Guerra el 1958, i el naixement del seu fill, Gabriel, va ser un moment important a la seva vida, ja que ella estava lluitant amb la depressió després d’avortaments involuntaris i la mort d’una filla acabada de néixer.[4]

Finalment, tanmateix, es va divorciar després de tretze anys de matrimoni. Havia patit la depressió dels seus avortaments involuntaris i infidelitats del seu marit.[5]

Va dedicar una extensíssima part de la seva obra i de les seves energies a la defensa dels drets de les dones, feina per la que és recordada com un dels símbols del feminisme llatinoamericà. Però al nivell personal la seva pròpia vida va estar marcada per un matrimoni difícil i contínues depressions.[4]

Castellanos va morir a l’edat de 49 anys a causa d’un desafortunat accident domèstic.

Va morir a Tel Aviv el 7 d’agost de 1974, com a conseqüència d’una descàrrega elèctrica provocada per una làmpada quan acudia a contestar el telèfon en sortir de banyar-se. Les seves despulles descansen a la Rotonda de les Persones il·lustres de Mèxic des del 9 d’agost de 1974.

Segueix-nos: