Ramon Barnils – El volum de notícies, entre massa i massa poc

Ramon Barnils – El volum de notícies, entre massa i massa poc

Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat.

Ramon Barnils

Per llegir més espurnes de Ramon Barnils feu clic aquí.

Ramon Barnils (Sabadell, Vallès Occidental, 13 d’octubre de 1940 – Reus, Baix Camp, 14 de març de 2001) fou un periodista català i professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona (1976-85), i a l’Escola Eina de disseny.

Col·laborà en les revistes Sant CugatL’HoraEl MónEl Be NegreCul de SacSet diesEl TempsSolidaridad ObreraCanigóAjoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo CatalánTele-exprésDiario de BarcelonaEl Noticiero UniversalLa VanguardiaMundo Diario i Avui, i en les agències d’informació Europa Press i Efe. Realitzà programes radiofònics a Ràdio 4 i Catalunya Ràdio, entre els quals El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, amb J. Vendrell i Q. Monzó.

Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu.

Traduí diversos llibres i és autor de La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL (1984) i Història crítica del Barça (1999), així com de nombrosos articles de premsa, entre d’altres Una de polonesos i Amèrica i nosaltres. Pòstumament, es publicà un llibre recopilatori dels seus articles, Articles (2002), compilat per Carles Serrat.

El febrer del 2002, gairebé un any després de la seva mort, es constituí formalment el Grup de Periodistes Ramon Barnils, que agrupa professionals de la comunicació que consideren el periodista finat una “referència d’autoexigència professional i de coherència ideològica”. Aquest grup treballa en “la difusió i la defensa d’un periodisme rigorós i un espai comunicatiu propi, que uneixi la cultura i la llengua”. Entre els seus objectius destaca l’assoliment d’un model comunicatiu seriós, equànime i de qualitat en el marc dels Països Catalans, la defensa de la informació documentada i contrastada que promogui la reflexió i l’anàlisi i la lluita contra el dirigisme, la censura i l’autocensura amb què exerceixen la majoria de mitjans. Promou també l’Hemeroteca Ramon Barnils, que aplega els 582 articles que el periodista publicà a El Temps entre el 1984 i el 2000. Des del 2015 atorga anualment el premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació en diverses categories.

Segueix-nos: