Per això la democràcia els ha de matar. Per això utilitzen la majoria absoluta com a democràcia relativa.
Per llegir més espurnes de Ramon Barnils feu clic aquí.
Ramon Barnils (Sabadell, Vallès Occidental, 13 d’octubre de 1940 – Reus, Baix Camp, 14 de març de 2001) fou un periodista català i professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona (1976-85), i a l’Escola Eina de disseny.
Col·laborà en les revistes Sant Cugat, L’Hora, El Món, El Be Negre, Cul de Sac, Set dies, El Temps, Solidaridad Obrera, Canigó, Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán, Tele-exprés, Diario de Barcelona, El Noticiero Universal, La Vanguardia, Mundo Diario i Avui, i en les agències d’informació Europa Press i Efe. Realitzà programes radiofònics a Ràdio 4 i Catalunya Ràdio, entre els quals El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, amb J. Vendrell i Q. Monzó.
Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu.
Traduí diversos llibres i és autor de La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL (1984) i Història crítica del Barça (1999), així com de nombrosos articles de premsa, entre d’altres Una de polonesos i Amèrica i nosaltres. Pòstumament, es publicà un llibre recopilatori dels seus articles, Articles (2002), compilat per Carles Serrat.
El febrer del 2002, gairebé un any després de la seva mort, es constituí formalment el Grup de Periodistes Ramon Barnils, que agrupa professionals de la comunicació que consideren el periodista finat una “referència d’autoexigència professional i de coherència ideològica”. Aquest grup treballa en “la difusió i la defensa d’un periodisme rigorós i un espai comunicatiu propi, que uneixi la cultura i la llengua”. Entre els seus objectius destaca l’assoliment d’un model comunicatiu seriós, equànime i de qualitat en el marc dels Països Catalans, la defensa de la informació documentada i contrastada que promogui la reflexió i l’anàlisi i la lluita contra el dirigisme, la censura i l’autocensura amb què exerceixen la majoria de mitjans. Promou també l’Hemeroteca Ramon Barnils, que aplega els 582 articles que el periodista publicà a El Temps entre el 1984 i el 2000. Des del 2015 atorga anualment el premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació en diverses categories.
Cita completa: Diu que abans de saber Història s’ha de saber Geografia: Espanya és feta de Castella, i Castella és un país interior, tancat, desèrtic i mal comunicat. Per tant les seves característiques dominants no poden ser ni l’intercanvi i el comerç, ni la comunicació, ni la riquesa fruit del treball. Les seves característiques dominants han de ser o bé el resclosiment i la mort, sobreviure i anar fent.
O bé les que s’han donat en el transcurs de tota la seva Història: la mística i la metafísica, la força i el control. L’estat com a ésser suprem. La Constitució Sagrada. I tot, aplicat a zones geogràfiques externes, de les quals extreure -rapinyar, robar- els béns i la riquesa per passar de sobreviure a viure, de governar-se a manar-los.
Per això la democràcia els ha de matar. Per això utilitzen la majoria absoluta com a democràcia relativa.
Segueix-nos: