(Publicat originalment a La Directa, 17 d’abril de 2019, edició en paper número 475)
Cada dia dóna més que pensar el vell adagi que “una imatge val més que mil paraules”. En la societat de la felicitat alienada, on l’aparent felicitat és més important que ser feliç en sí mateix, es fa difícil seguir creient en el valor de les imatges. I és en aquest context on les paraules ens poden aparèixer com brúixoles que, al contrari dels mapes, no ens marquin el camí, però ens forcin a que siguem nosaltres qui fem la nostra pròpia via, fent servir de manera imprescindible el nostre pensament i crítica. I és aquí, en l’art de sacsejar consciències i despertar pensaments a través de les paraules, on Antonio Gramsci és una brúixola imprescindible per qualsevol ànima inconformista; i precisament l’última novetat de Tigre de paper és una eina imprescindible per endinsar-nos en l’univers gramscià.
El llibre Qui vol el fi, vol els mitjans, amb edició acuradíssima de Joan Tafalla i traducció impecable d’ell mateix i de Mercè Tafalla, és una compilació de cinquanta-vuit textos (articles, cartes i documents d’arxius publicats) per apropar-nos, per primera vegada en llengua catalana, a l’obra i el pensament del fundador del Partit Comunista Italià. Concretament al pensament vinculat més directament a la qüestió de la Revolució Russa, a la construcció del socialisme a l’URSS, al bolxevisme, al jacobinisme i a Lenin entre els anys 1917 i 1926.
Una de les característiques de Gramsci, i aquest llibre n’és un brillant exemple, és que, amén de la originalitat, crítica i contundència del seu pensament, i la força i bellesa dels seus escrits, es tracta, en les seves pròpies paraules, d’un autor al servei d’una classe; un autor orgànic de la classe proletària, que pretén formar part d’un intel·lectual col·lectiu. Segons el filòsof sard, la revolució, per ser real, ha de produir un canvi d’ethos: que una massa de gent sigui induïda a pensar d’una manera coherent i unitària la realitat present és un fet “filosòfic” molt més important i original que el descobriment fet per un “geni” filosòfic d’una nova veritat que es manté com a patrimoni de petits grups intel·lectuals. És, doncs, imprescindible per entendre tota l’obra gramsciana, saber que es tracta d’una escriptura al servei de la consciència de classe. I aquest fantàstic llibre ens servirà de brúixola per endinsar-nos i guiar-nos, precisament, en aquest camí.
