Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d’una cortina vella
una samarreta en feren. Vermella.
D’ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
Ovidi Montllor i Mengual, Lletra de la cançó La samarreta, que aparegué per primera vegada al LP col·lectiu «Dies i hores de la nova cançó» (1978).
(Alcoi, 4 de febrer de 1942 – Barcelona, 10 de març de 1995), fou un cantautor valencià de la Nova Cançó i actor amb una extensa trajectòria professional que comptà amb més de vint àlbums editats i amb la participació en més de mig centenar de pel·lícules.
Nota: Tal dia com avui naixia a Alcoi el cantautor Ovidi Montllor
Lletra sencera:
Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d’una cortina vella
una samarreta en feren. Vermella.
D’ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d’anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara porta el cap topant de terra.
D’ençà, per aquesta samarreta
no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici, fer de ferrer.
He hagut de en el camp guanyar jornals,
ai, si la gent ja no em veia,
jo treballava amb la corbella.
I dintre de tots els mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent
quan em veia pel carrer
em cridava: Progressiste!
Jo crec que tot això era promogut pel seu despiste.
Potser un altre en les meves circumstàncies
ja hagués canviat de samarreta.
Però jo que m’hi trobe molt bé amb ella,
perquè abriga, me l’estime,
i li pregue que no se me faça vella.
