Ser d’esquerres és optar pels pobres, indignar-se davant l’exclusió social, inconformar-se amb tota forma d’injustícia i considerar una aberració la desigualtat social.
(Torí, 18 d’octubre de 1909 – Torí, 9 de gener de 2004) fou un jurista, filòsof i politòleg italià i és un dels més eminents pensadors del segle XX. Va ser Doctor Honoris Causa per les Universitats de París, Buenos Aires, Complutense de Madrid, Bolonya i Chambéry. Tant als seus ensenyaments com a les seves moltes obres, com Politica i cultura (1955), De Hobbes a Marx (1965) i Quin socialisme? (1976), Bobbio ha analitzat els avantatges i desavantatges del liberalisme i del socialisme, i ha tractat de mostrar que qui defensen ambdues ideologies basen les seves activitats en el respecte a l’ordre constitucional i en el rebuig als mètodes antidemocràtics, incloent, com és obvi, l’anàlisi i la crítica a la corrupció que ha caracteritzat la vida política italiana de la segona meitat del segle XX i el terrorisme al que es va oposar amb energia durant les dècades dels anys 1960 i 1970.
