(Publicat originalment a La Directa, 16 d’octubre de 2018, edició en paper número 463)
Un llibre per proposar altres llibres. Una lectura per advertir del perill de la lectura. El plaer de llegir textos que ens facin sentir incòmodes. Cap contradicció en això que llegiu: tot el sentit del món.
Santiago Alba Rico ens regala en aquesta obra una sèrie de textos curts, en format d’article, amb els que persegueix generar inseguretat a qui els llegeixi tot proposant lectures “que no es deixen llegir: que hi has d’anar”, com diria Brossa.
Els llibres que aquí proposa no els trobareu fàcilment, és molt provable que no n’hagueu sentit a parlar. Es tracta d’obres que han passat desapercebudes per la majoria mediàtica, però no pel filòsof madrileny. Narrativa, poesia, assaig… autores i autors, la majoria, del món àrab en el que viu Alba Rico des de fa molts anys i que, per tant, coneix prou bé. Lectures que busquen fer-nos sentir inseguretat, no només corporal (“es llegeix amb el cos”, diu Santiago), sinó també inseguretat política i teòrica.
“El primer que destrueix una guerra no és la veritat sinó el llenguatge mateix”, escriu l’autor en un dels capítols. La tasca d’escriptors com Santiago Alba Rico és, doncs, provocar-nos perquè defensem el llenguatge com una trinxera. I per fer-ho, res millor que proposar-nos lectures inconvenients.
