(Publicat originalment a La Directa, 27 de juny de 2018, edició en paper número 457)
Al llarg del darrer segle a l’Amèrica llatina milers de persones s’han organitzat per lluitar, amb diferents objectius i metodologies però sempre al voltant d’una mateixa idea: han deixat d’acceptar el món que se’ls ha imposat a la força, per construir realitats diferents a les hegemòniques. No es tracta, doncs, de la modificació de la realitat present, sinó de la creació d’una nova realitat. No és canviar el món, sinó crear-ne molts de nous: en paraules zapatistes, “una nova casa on hi càpiguen molts mons”.
Al llibre ‘Movimientos sociales en América Latina. El “mundo otro” en movimiento’, el seu autor, l’uruguaià Raúl Zibechi, ens descriu com aquests canvis, però, han topat amb la crua realitat de la fase actual del capitalisme, que aposta per “el genocidi dels pobres de l’Amèrica llatina”. L’obra ens dibuixa una terra i un temps on s’ha passat d’una hegemonia conservadora i neoliberal a una hegemonia progressista, per tot plegat tornar a virar i col·locar de nou aquests nous mons entre la dreta i la paret.
Zibechi ens proposa acompanyar aquests canvis, amb l’objectiu d’ajudar a entendre millor el que està succeint als espais d’acció, organització i lluita popular de l’Amèrica llatina, per finalment encendre la consciència de qui ho llegeixi i ajudar-nos a veure que una revolució, tal com deia Fidel Castro, és una lluita entre passat i futur.
