Prenguem els nostres llibres i els nostres llapis. Són les nostres armes més poderoses. Un nen, un mestre, un llibre i un llapis poden canviar el món.
(en paixtu ملاله یوسفزۍ). Va néixer el 12 de juliol de 1997 a Mingora, a Pakistan.[1]
És una estudiant, activista i bloguera pakistanesa. Actualment, resideix al Regne Unit. Va ser la noia més jove en rebre el Premi Nobel de la Pau al 2014 per lluitar i defensar a favor de l’educació de les dones.[2] A més, va crear la Fundació Malala[3] i avui dia, encara és defensora dels drets civils de les dones a tot el món.
Va néixer a Mingora, la ciutat més gran de la Vall de Swat, actualment a la província de Pakistan de Kyber Pakhtukhwa.[1] Es la filla de Ziauddin i Tor Pekai Yousafzai i té dos germans més petits. Malala parla paixtu, urdú i anglès.
Des de ben petita, Malala ha estat envoltada pel món de l’educació. Durant molts anys, el seu pare, gran defensor del món de l’educació, va dirigir una escola pública a la seva ciutat.[1]
És coneguda pel seu activisme a favor dels drets dels civils, especialment dels drets de les dones a la vall del riu Swat, on el règim talibà va prohibir l’assistència a l’escola de les nenes. [A l’article Writing back and activism [4] podem trobar més informació sobre el seu activisme].
A l’edat de 13 anys, Yousafzai va aconseguir notorietat en escriure un blog per a la BBC sota el pseudònim Gul Makai, explicant la seva vida sota el règim del Tehrik i Taliban Pakistan (TTP) i els seus intents de recuperar el control de la vall després que l’ocupació militar els obligués a sortir a les zones rurals. Els talibans van obligar a tancar les escoles privades i es va prohibir l’educació de les nenes entre 2003 i 2009.[5][6]
En 2016, National Geographic estrena un documental sobre la Nobel de la Pau Malala Yousafzai anomenat He Named Me Malala (dirigit per Davis Guggenheim, premiat amb un Oscar per An Inconvenient Truth) relata la vida extraordinària de la jove: des de la seva estreta relació amb el seu pare, inspiració del seu amor per l’educació, fins als seus apassionats discursos a l’ONU.
La història de Malala és una determinació i dignitat. El seu activisme i el seu coratge en favor de l’educació de les nenes, les dones i totes les persones, ha impulsat a molta gent a tot el món a lluitar pels seus drets. A més, a través de diversos mitjans de comunicació va realitzar discursos arreu del món on parlava de la seva història. Tal com s’explica a l’article Identity Constructions Through Media Discourses.[7] on s’analitzen els discursos de Malala durant dues fases importants de la seva vida: quan va ser víctima dels talibans i quan va guanyar el premi Nobel de la Pau.
Segueix-nos:
