Revolucionari serà aquell que es pot revolucionar a si mateix.
Per llegir més espurnes de Ludwig Wittgenstein feu clic aquí.
Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, 26 d’abril del 1889 – Cambridge, 29 d’abril del 1951) fou un filòsof austríac, nascut en una família de l’alta burgesia industrial d’ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.
Va impartir docència a la càtedra de filosofia de la Universitat de Cambridge entre 1939 i 1947.[1] És famós per haver inspirat dos dels principals moviments filosòfics del segle xx: el positivisme lògic i la filosofia del llenguatge ordinari. Al llarg de la seva vida, també va publicar la ressenya d’un llibre, un article, un diccionari per a nens i el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), de 75 pàgines.[2][3] El 1999, en una enquesta sobre els llibres de filosofia més rellevants, la seva obra pòstuma, Investigacions filosòfiques (1953) es va considerar com el llibre més important de la filosofia del segle xx.[4][5]
Nascut a Viena en una de les famílies més riques de l’Imperi austrohongarès al començament del segle, va regalar la seva herència i es va veure obligat a vendre els mobles per cobrir les despeses quan treballava en el Tractatus.
Tres dels seus germans es van suïcidar i, en alguna ocasió, ell i el seu altre germà consideraren la possibilitat d’intentar-ho.[8][9] Bertrand Russell el va descriure com l’exemple més perfecte del geni, «apassionat, profund, intens i dominant», mentre que Richard Rorty opinava que Wittgenstein expressava aquest intens malestar amb ell mateix vers tothom amb qui es relacionava.[10][11] Per exemple, s’enfadava amb els seus estudiants quan volien que els ensenyés filosofia[12] i es va alegrar quan la dona de George Edward Moore li va dir que estava treballant en una fàbrica de melmelada, pràctica que als ulls de Wittgenstein era una activitat molt útil.[13][14]
Va tractar de fugir de l’ensenyament de la filosofia diverses vegades, servint durant la Primera Guerra Mundial al front en l’exèrcit austríac –on fou reconeguda la seva valentia– o ensenyan
Segueix-nos:
