Contra el vici de manar malament, hi ha la virtut de desobeir.
(Barcelona, 1932 – Ogassa, Ripollès, 2007) fou un polític pacifista, doctor en filosofia, sacerdot i autor català. Candidat a premi Nobel de la Pau l’any 1975, va destacar per la defensa dels drets humans i la llibertat dels Països Catalans, emprant la no violència, la vaga de fam i la plantada diària, tant la de 1975 davant de la Model per l’amnistia dels presos com la de 2000 a Plaça Sant Jaume per la independència. Va ser empresonat durant la dictadura i també el 2005, als seus 74 anys, a causa d’un discurs al Fossar de les Moreres.
Per llegir més espurnes de Lluís Maria Xirinacs feu clic aquí.
Llegit a: Article «10 exemples de desobediència civil pacífica de cara al 9-N«, al portal Crític sobre periodisme d’investigació. Per accedir al portal feu clic aquí.
Text sencer: La desobediència és el feedback retroactiu que complementa l’acció de l’obediència. Contra el vici de manar malament, hi ha la virtut de desobeir. Gandhi inventa això a nivell social, fa uns moviments a l’Índia de desobediència civil que compensen l’actuació de l’autoritat i la legislació. Dóna al poble una eina per poder actuar amb eficàcia.
L’11 de setembre de 2002, en el marc d’un acte reivindicatiu celebrat al fossar de les Moreres de Barcelona, pronuncià un polèmic discurs en el qual declarava:
| « | Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d’un conflicte violent: l’agressor és l’enemic, l’agredit és l’amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l’estat espanyol i amic d’ETA i de Batasuna(…) I, a més a més, amb estils diferents. ETA, com que està en guerra, mata, però no arrenca ungles. Jo he estat a la presó amb gent d’ETA amb ungles arrencades. ETA no tortura. ETA mata els que considera els seus enemics, però no tortura. En canvi, Lasa i Zabala van morir torturats. ETA posa bombes en un lloc on es pot ferir gent que no sigui militar o no estigui relacionada amb els opressors, però avisa. Sabeu quant costa, en règim de clandestinitat, trobar la dinamita, pagar-la o robar-la, transportar-la, col·locar-la, i, a sobre, quan ho tenen tot a punt, avisar que la desactivin? Responeu-me: per què ho fa, això? Ho fa perquè encara conserva una mica de noblesa de l’estil de Ginebra; i la conserva perquè encara els seus enemics, molt més poderosos, no l’han malejada prou, tot obligant-la a dur una vida de rata de claveguera, amagats, perseguits, sense poder tenir parella, ni fills, ni tan sols anar al cinema.»[13] | » |
Aquestes paraules li comportaren ser processat per l’Audiència Nacional espanyola, que el va condemnar, el març de 2004, a dos anys de presó i a quatre d’inhabilitació.[14]
El 17 de desembre de 2002, Lluís Maria Xirinacs havia declarat en defensa seva al jutjat d’instrucció núm. 8 de Barcelona: «No crec que sigui delicte fer feina d’historiador —de la qual es pot discrepar: de descriure una guerra d’alliberament nacional que dura ja quaranta anys i de comparar-la amb altres guerres.» En la seva declaració digué també: «Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya.»[15]
Malgrat que hi havia una sentència condemnatòria de resultes de la qual pesava damunt seu una ordre de crida i cerca, mai no fou detingut encara que ell seguia fent vida normal.
Ja de 74 anys, el 25 d’octubre del 2005, fou detingut per la policia nacional d’Espanya en una comissaria de Ciutat Vella (Barcelona), on havia anat a renovar el seu DNI. En ser detingut, va exercir l’objecció lingüística en negar-se a signar la seva declaració en castellà.
L’endemà, 26 d’octubre de 2005, va ingressar a la presó Model de Barcelona per ordre de l’Audiència Nacional, tot i que el mateix dia va ser traslladat al centre penitenciari de Can Brians, a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat). Tan bon punt es va conèixer el seu empresonament, diverses persones i col·lectius van reclamar-ne l’alliberament al·legant raons humanitàries per motiu d’edat. La fiscalia va ordenar-ne l’alliberament aquella mateixa tarda.[16]
L’any 2006 acabà d’escriure el model menor del globalisme, el seu model filosòfic de la realitat, i continuà amb el model major. El mes de febrer es publicà Amnistia 77. Franco ha mort?, història de la seva plantada davant la presó Model. El mateix any va escriure el text Tempiternitat.
L’any 2007, al Fòrum Social Mundial de Nairobi (Kenya), el Centre d’Estudis Joan Bardina (difusors de l’obra d’Agustí Chalaux) presentà La moneda telemàtica, un vídeo en el qual Lluís Maria Xirinacs explica la possible utilització de la tecnologia per a implantar una moneda no anònima i universal que facilitaria la lluita contra la corrupció, proposta gestada per Agustí Chalaux.
A l’abril s’edita el seu llibre Un model global de la realitat. Primera part: model menor. També publicà altres escrits: La mare de l’univers i Temps categòric. Mentrestant, treballava en el model major del seu model filosòfic. El sis de juliol començà el dietari Darreres espurnes.
Segueix-nos:
