¿Em titllen de suïcida? Suïcidi és abandonar la vida per por o fàstic de viure. Donar, lliurar o oferir la vida que s’estima i s’aprecia de tot cor és una altra cosa distinta i oposada al suïcidi.
Lluís Maria Xirinacs, «Vaga de fam per Catalunya. Diari de 21 dies.» (Barcelona, Nova Terra, 1977)
Llegit a: ‘Sis nits d’agost’, de Jordi Lara (Barcelona, Edicions 1984, 2019)
Per llegir més espurnes de Lluís Maria Xirinacs feu clic aquí.
Per llegir la ressenya del llibre a El Setembre, de David Palau, feu clic aquí.
(Barcelona, 1932 – Ogassa, Ripollès, 2007) fou un polític pacifista, doctor en filosofia, sacerdot i autor català. Candidat a premi Nobel de la Pau l’any 1975, va destacar per la defensa dels drets humans i la llibertat dels Països Catalans, emprant la no violència, la vaga de fam i la plantada diària, tant la de 1975 davant de la Model per l’amnistia dels presos com la de 2000 a Plaça Sant Jaume per la independència. Va ser empresonat durant la dictadura i també el 2005, als seus 74 anys, a causa d’un discurs al Fossar de les Moreres.
A 65 anys va doctorar-se en filosofia després de fer una carrera de llicenciatura brillant, en què va obtenir diferents matrícules d’honor. El tema d’aquest doctorat va ser el seu model filosòfic de coneixement de la realitat, globàlium, que havia anat desenvolupant al llarg de la seva vida i que, en el seu model major, està compost de 80 categories filosòfiques ordenades segons l’estructura geomètrica d’una hiperesfera, o esfera de quatre dimensions. Aquest model li serveix per a classificar totes les facetes de la realitat conegudes per l’ésser humà i per a ajudar a saber què és essencial de cadascuna.
El 6 d’agost, dia del seu 75è aniversari, se n’anà cap al paratge de Can Pegot, al terme municipal d’Ogassa, sota la muntanya de Sant Amanç, el seu punt Omega.
L’11 d’agost de 2007 van trobar el seu cadàver en aquest bosc del Ripollès, on va voler passar els seus últims dies amb «la meva soledat i el meu silenci». Aquesta voluntat, la declarava un escrit que deixà al seu despatx, en el qual recordava també haver viscut 75 anys en uns Països Catalans ocupats i recriminava als líders polítics catalans llur «covardia» en matèria de nacionalisme.[17][18] Encara que alguns mitjans van donar per fet que s’havia suïcidat,[19] l’autòpsia revelà que Xirinacs s’havia deixat morir per inanició (sense patir un gran sofriment), en un acte de sobirania pròpia.[20][21]
El dia 16 d’agost de 2007 es van celebrar els funerals en memòria seva a l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i en acabar fou homenatjat al fossar de les Moreres, el lloc on cinc anys abans havia fet el parlament que el va portar per darrer cop a la presó.
Segueix-nos: