L’emoció de les paraules amb ‘La part dels llops’, de Jann-Marc Rouillan

(Publicat originalment a La Directa, 19 de desembre de 2018)

Pots empresonar un revolucionari, però no pots empresonar una revolució. Perquè ja no és simplement ell vivint la revolució, és aquesta que el viu per dins, que la porta al cor. Així és ‘La part dels llops’, el nou llibre de Jann-Marc Rouillan editat per Tigre de paper: una revolució de cor, feta llibre.

El que més sorprèn quan es comença a llegir és el la narrativa, el llenguatge, la lírica usada. L’escriptor francès fa servir una prosa molt poètica, deliciosament dolça i delicada… Sorprèn? Per què? Perquè ha escrit l’obra des d’una presó? Perquè és un revolucionari qui escriu? Un home que s’ha dedicat a lluitar, a fugir, a amagar-se i a tornar a lluitar; una persona que ha viscut tant de temps tancat en una presó, llevat de llibertat, que escriu l’obra precisament entre barrots… com pot escriure amb un estil tan poètic? Com pot dominar el llenguatge amb tanta bellesa? Potser precisament perquè la seva ha estat una lluita sentida, a la que li ha dedicat tota la seva vida, i precisament per això la fa seva a cada instant, el viu per dins i així les seves paraules, com deia Montserrat Roig, volen soles.

“I matar-los o sobreviure, tant és! Només sóc un soldat d’aquest exèrcit mort”, diu en un dels molts versos poètics que apareixen durant el llibre. Així és la vida d’aquest guerriller anònim que Rouillan ens planteja: alegre, dura, fosca, estrident, passional, frenètica. Lluitar a mort per conservar la vida. Viure, morir i tornar a néixer cada dia.

Un protagonista anònim a qui no és difícil posar rostre, per exemple, el de l’autor. Una terra indefinida que no ens costa de situar, per exemple l’Occitània de la infantesa d’en Jann-Marc Rouillan. Unes lluites que fem molt nostres, unes revolucions que coneixem molt bé, una Història que ens sabem perfectament, i tot i així ens semblen noves en descobrir-ne les entranyes, els petits detalls, la senzilla i dura quotidianitat que se’ns planteja en aquesta obra.

Que no es pensi qui llegeixi aquesta obra que es tracta d’una lectura fàcil: res més lluny de la realitat. Ans al contrari, aquest llibre, aquesta història tan nostra, escrita en tinta roja i negra, no s’ha escrit per agradar sinó per emocionar.

David Palau

@davidpalau_

Si sou una editorial, llibreria, companyia de teatre, museu, revista cultural… I us agradaria que escrigui una peça de #CulturaOBarbàrie, escriviu-me a dpalauza@gmail.com

Segueix-nos:

About the author

Related