L’acumulació de riqueses en les mans d’un grup de persones cada vegada menor, anava seguida de l’acumulació de misèria en la classe treballadora. I pel fet que aquell grup, per a salvar els seus privilegis, no ha dubtat a provocar una guerra cruenta, la victòria del poble serà la mort del capitalisme.
Decret de col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya, 24 d’octubre del 1936
Les col·lectivitzacions foren una de les transformacions socials més radicals que es produïren al segle XX, afectaren l’activitat política, econòmica i el model de relacions personals. Entre un 70% i un 80% d’empreses foren col·lectivitzades.
Derrotada la revolta militar, en tornar els obrers a la feina i no trobar els amos i personal directiu, aquells decidiren de forma espontània de prendre a les seves mans el control i direcció de les empreses, actuaren d’acord amb la formació que havien adquirit als Ateneus, sindicats, cooperatives. El procés iniciat volia dir que la propietat de l’empresa passava de privada a pública, que els treballadors eren els que dirigien i gestionaven les empreses, i que els beneficis revertien a mans dels propis treballadors, era la socialització de la riquesa.
Malgrat la manca de reflexió i teorització que hi havia dins el moviment llibertari sobre el concepte de poder i les alternatives econòmiques, el Decret de Col·lectivitzacions és l’expressió del poder, i la capacitat d’autoorganització de la classe treballadora; és la manera de dotar d’un marc legal a l’ocupació de les fàbriques i empreses pels treballadors.
Algunes de les grans empreses col·lectivitzades foren, la Hispano Suiza, CAMPSA, la España Industrial, Cerveseries DAMM, Serveis Elèctrics Unificats de Catalunya (11.500 treballadors), la Fusta Socialitzada (8.000 treballadors).
Segueix-nos:
