L’antifeixisme està fonamentat en la convicció que la humanitat mai hauria de permetre’s a sí mateixa ser destruïda per aquest virus.
Karl Polanyi, El virus feixista
Per llegir més espurnes de Karl Polanyi feu clic aquí.
Karl Polanyi (Viena, 25 d’octubre 1886 – Pickering (Ontàrio), 23 d’abril de 1964) va ser un antropòleg econòmic, economista i sociòleg hongarès. Entre les seves obres destaquen The Great Transformation (1944), on va analitzar des d’una perspectiva antropològica les conseqüències que comportà la introducció del lliure mercat [1] i Trade and Market in the Early Empires: Economies in History and Theory, centrada en la història econòmica.
Karl Polanyi va néixer el 1886 en una família jueva a Viena, en aquella època capital de l’Imperi Austrohongarès. El seu pare Mihaly Pollacsek, era enginyer i empresari que prosperà en els negocis gràcies a l’expansió del ferrocarril.
Va convertir a la seva família al calvinisme, si bé ell va seguir essent jueu i també va magiaritzar el cognom familiar a Polanyi. La mare de Polanyi, Cecile Wohl, d’origen rus, va ser impulsora d’un saló literari en què participaven intel·lectuals hongaresos d’elit com el filòsof i crític literari György Lukács o l’historiador Oszkár Jászi.[2]
Un germà petit de Polanyi, Michaël va ser químic de renom i posteriorment es va dedicar a les ciències socials. La mort del pare el 1905 va afectar greument a l’economia familiar i Karl Polanyi ajudà a la família donant classes particulars.
Polanyi va estudiar filosofia i dret a Budapest i Viena,[3] obtenint el doctorat a la Universitat de Kolozsvar (actualment Cluj).[2] El 1908 va ser president d’una branca de l’Associació hongaresa de lliurepensadors, Galilei Kör (Cercle Galileu), que agrupava estudiants que tenien per objectiu la difusió d’idees progressistes i lluitar contra l’analfabetisme.
Tot i que Polanyi estava més dedicat al pensament que l’activitat política, el juny de 1914 va ser triat per ocupar el càrrec de secretari general del Polgári Radikális Párt, partit radical hongarès que fundà Jászi i advocava pel sufragi universal, la reforma agrària i el control estatal de l’educació. La guerra i les greus ferides que hi va patir van truncar el seu compromís polític.[4]
Polanyi sosté que l’economia de lliure mercat autoregulat és un fenomen relativament nou en la història de la civilització, vinculat en els seus orígens a les transformacions industrialitzadores a partir del segle XVIII i a la intervenció estatal.
Polanyi va més enllà, i afirma que mai abans el guany individual s’havia elevat fins al punt d’esdevenir la justificació del comportament de les persones en la vida quotidiana com passa en l’economia capitalista.
Aquest sistema en considerar com a mercaderies la terra, el treball i el diner, necessàriament du a situacions antisocials que aviat el fan insostenible, provocant reaccions en sentit contrari, de caràcter intervencionista, que tracten de protegir la societat de la capacitat devastadora del lliure mercat autoregulat.
Les mesures proteccionistes, a partir de la dècada de 1870, o les regulacions socials fruit de l’acció sindical, en serien mostres. Però aquestes mesures poden posar en qüestió la pròpia existència del sistema que, en darrera instància, no és viable per ell mateix.[6]
Segueix-nos:
