Les paraules mai arriben quan el que cal dir desborda l’ànima.
Original en castellà: Las palabras nunca alcanzan cuando lo que hay que decir desborda el alma.
(Brussel·les, 26 
d’agost de 1914 – París, 12 de febrer de 1984) escriptor i traductor argentí. Les seves novel·les més conegudes, Rayuela, Libro de Manuel, Los Premios (potser la més «narrativa»), i especialment, «62, Modelo para armar», van ser, i són encara, un trencament com el provocat per James Joyce amb el seu «Ulisses»; la seva és una narrativa narrada, amb el seu fil, i a l’hora un conjunt estructurat de flashs que conformen un micro-univers que enganxa el lector. Un lector que ell volia actiu, com el capaç, per exemple, de deixar a la meitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no «enganxa».
Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cadascun una novel·la «en 10 pàgines». També va escriure lletres per tangos. I una «crònica de viatge», «Los autonautas de la cosmopista», un diari novel·lat, crònica de París a Marsella per l’anomenada «Autopista del Sud», escrit amb la seva dona Carol Dunlop.
Segueix-nos:
