La unitat d’Espanya no pot estar per damunt dels drets humans. Per això, la construcció de la República catalana també esdevé una oportunitat de radicalitat democràtica per al conjunt de l’Estat.
Jordi Cuixart, Ho tornarem a fer
Per llegir més espurnes de Jordi Cuixart feu clic aquí.
Jordi Cuixart (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d’abril de 1975) és el 10è president d’Òmnium Cultural, la principal entitat cívicocultural de Catalunya, amb 170.000 socis. És a la presó des del 16 d’octubre del 2017 per cridar a la participació de la manifestació pacífica del 20-S i en el referèndum de l’1 d’Octubre. Amb el judici del Tribunal Suprem vist per sentència, la Fiscalia manté l’acusació de rebel·lió i la petició de 17 anys de presó.
Va néixer a Santa Perpètua de Mogoda el 1975, fill d’una carnissera murciana i d’un mecànic badaloní, sent el petit de tres fills. Allà hi viuria fins als 30 anys. Va entrar en contacte amb el catalanisme de petit, en part gràcies a les visites a la llibreria que el seu oncle tenia a Santa Perpètua i a les tertúlies que aquest organitzava a casa.[3] Durant la seva joventut va ser monitor d’esplai i va participar en diverses activitats d’activisme per la llengua catalana. D’adolescent, va estudiar formació professional de mecànica a l’Institut Escola Industrial de Sabadell.[4]
Cuixart va començar a treballar als 16 anys escombrant un taller, en una fàbrica de materials per a l’embalatge i amb el temps va començar a ajudar en el procés de disseny de maquinària amb Autocad, i va aprendre anglès i francès de manera autodidacta.[3] Posteriorment esdevindria comercial d’una altra empresa del sector. Va ser insubmís al servei militar obligatori[4] i el 1996 es va fer soci d’Òmnium Cultural, d’Amnistia Internacional i de les escoles Bressoles.[5]
A 26 anys va esdevenir gerent d’una altra empresa del sector, i dos anys més tard va demanar entrar en l’accionariat. En no ser acceptada la proposta, va decidir crear la seva pròpia empresa.[3] El 2003 va fundar Aranow, empresa de maquinària per fabricar embalatge flexible, de la qual és el president.[6] Des d’aquesta empresa va entrar en contacte amb el Centre Metal·lúrgic i posteriorment va esdevenir patró fundador de la fundació privada d’empresaris FemCAT.[3]
De FemCAT, el 2010 va fer el salt a la junta d’Òmnium Cultural, on hi va accedir a ocupar el càrrec de tresorer i posteriorment de vicepresident en la junta de Muriel Casals. Un dels objectius d’aquest equip era dur a terme nous projectes de cohesió social i arribar als 50.000 socis[7][8] Durant la seva etapa com a tresorer Òmnium va renunciar a les subvencions de la Generalitat de Catalunya.[9]
El 2015, quan Muriel Casals va deixar la presidència per incorporar-se a la candidatura de Junts pel Sí, Quim Torra va assumir temporalment la presidència de forma interina, fins que es van convocar eleccions.[1][10] Jordi Cuixart va encapçalar llavors la candidatura única «Òmnium: compromís amb el demà», amb la qual va rebre un ampli suport dels socis de l’organització, amb un total de 5.450 vots de suport sobre 5.719. Fou nomenat president d’Òmnium Cultural el 19 de desembre del 2015. La seva junta estava formada per Marina Llansana (vicepresidència primera), Joan Vallvé (vicepresidència segona), Jordi Bosch (secretaria) i Eulàlia Solé, Elena Jiménez, Sergi Rovira, Montserrat Gimeno, Ismael Peña-López, Jordi Ferré i David Basora com a vocals, que ja formaven part de l’anterior junta, i s’hi van incorporar: Lluís Duran, Marina Gay, Carme Laura-Gil, Roser Sebastià, Clàudia Pujol, Marta Garsaball, Blanca de Llobet i Òscar Gimeno.[11] El seu programa com a president es va centrar a eixamplar la majoria social sobiranista, tot mantenint un programa on la llengua i la cultura catalanes vertebressin la cohesió social.[11] Des d’Òmnium va impulsar, entre d’altres, la campanya Lluites compartides, amb què volia reconstruir la memòria històrica compartida dels processos de mobilització social que, en diferents àmbits i moments del temps, han sigut decisius per conformar el que és avui Catalunya.[12][13] També va esdevenir una de les cares visibles del moviment independentista català.[14]
L’any 2017 va participar en la redacció del llibre Referèndum 2017: la clau que obre el pany on va escriure el capítol «Un país de lluites compartides».[15]
El setembre del 2017 Cuixart va ser acusat de sedició pel Ministeri Fiscal d’Espanya, arran de les concentracions de protesta en el transcurs de l’Operació Anubis. Segons la interlocutòria, la Fiscalia l’acusava a ell i a Jordi Sànchez, com a representants d’Òmnium Cultural i l’Assemblea, respectivament, d’organitzar convocatòries per a «protegir» els seus governants i per a «aturar la Guàrdia Civil«, davant de les conselleries d’Economia, d’Exteriors, Governació, i davant de la seu del PSC i la CUP, així com a d’altres operatius a Bigues i Riells, a Sabadell i a les Franqueses del Vallès. La interlocutòria destacà especialment el seu rol durant la concentració davant d’Economia, mencionant destrosses a dos cotxes de la Guàrdia Civil i com els voluntaris d’aquestes organitzacions van impedir la tasca policial.[16]
Per aquests motius, Carmen Lamela Díaz, magistrada del Jutjat Central d’Instrucció número 3, va decretar presó preventiva sense fiança el 16 d’octubre del mateix any. La interlocutòria argumentava la presó preventiva per evitar el risc de fuga, de reiteració delictiva i d’obstrucció de la justícia penal.[17][18] La interlocutòria[19] fou durament criticada[20][21] i diversos mitjans van publicar proves que contradeien parts del text de la decisió judicial.[22][23] Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, va assumir les seves funcions a l’organització.
El mateix President de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres personalitats, així com associacions integrants de la Taula per la Democràcia i l’Aliança Lliure Europea van considerar que tant Cuixart com Jordi Sànchez són presos polítics.[24][25][26] Amnistia Internacional va demanar la seva posada en llibertat immediata.[27]
Des del seu empresonament s’han realitzat centenars d’actes de suport tot el territori català. Dijous 19 d’octubre es va organitzar una concentració amb espelmes a l’Avinguda Diagonal de Barcelona demanant el seu alliberament, on van assistir 200.000 persones segons la Guàrdia Urbana.[28] Pocs dies després, dissabte 21, es va organitzar una nova manifestació, aquest cop al Passeig de Gràcia, on segons la Guàrdia Urbana es van aplegar més de 450.000 persones demanant la seva llibertat i la de Jordi Sànchez.[29]
Dissabte 11 de novembre del 2017 es va organitzar una nova manifestació a la qual van assistir 750.000 persones, sempre segons la Guàrdia Urbana.[30] Aquesta manifestació per la llibertat dels presos polítics. Des de llavors s’han realitzat centenars d’actes arreu del territori català demanant la llibertat del conjunt de presos polítics relacionats amb el procés independentista català. El 24 de novembre de 2017, el jutge Pablo Llarena va dictar un acte pel qual —després de sol·licitar informe a la jutgessa Lamela— acumulava la instrucció contra els principals líders independentistes, incloent-hi Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.[31][32][33]
Mesos després, el juliol de 2018, fou traslladat de la Presó de Soto del Real al Centre Penitenciari de Lledoners.[34] Des de llavors s’ha realitzat diverses concentracions a les portes del centre per donar suport a Cuixart i a la resta de persones en presó preventiva.
A la presó va començar a practicar ioga i meditació.[35] El 16 de juny de 2018 va ser reelegit president d’Òmnium. Va rebre 28.151 vots dels 28.183 sufragis emesos en l’assemblea de l’entitat.[36] L’agost del mateix any fou nomenat president de la Federació Llull, entitat integrada per Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear.[37]
El novembre de 2018 l’Organització Mundial Contra la Tortura va reclamar que fora alliberat.[38]
Des de la presó ha escrit el llibre «Ho tornarem a fer», sobre la lluita noviolenta com a instrument de defensa dels Drets Humans, i juntament amb la periodista Gemma Nierga, «Tres dies a la presó: Un diàleg sense murs», on se sincera sobre com viu l’empresonament.
Front Line Defenders ha reconegut oficialment Cuixart com a defensor dels drets humans. El seu cas es va denunciar al Consell d’Europa i a la Plataforma de Dublin, la trobada de defensors dels Drets Humans més important del món. El 29 de maig del 2019, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides va reclamar la seva llibertat immediata.[39] El Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa està investigant Espanya i Turquia per l’ús de la justícia contra la dissidència política.
L’1 de febrer de 2019 fou traslladat a la presó madrilenya de Soto del Real en un autocar de la Guàrdia Civil, per fer front al Judici que va començar el 12 de febrer de 2019.[40] En diverses entrevistes, Cuixart s’ha pronunciat dient que farà servir el judici per acusar l’Estat, argumentant «que l’Estat ha decidit fer servir la justícia penal per desactivar als seus adversaris, en aquest cas els independentistes».[41][42]
El judici va acabar el 14 d’octubre de 2019 amb una sentència que imposava dures penes a la majoria de processats, i en concret, a Cuixart, de 9 anys de presó i d’inhabilitació per sedició.[2] El 14 de novembre del 2019 Amnistia Internacional va denunciar que la sentència criminalitza el dret a protesta i va tornar a demanar la seva llibertat.
A partir del febrer de 2020 va començar a accedir a permisos penitenciaris. En virtut de l’article 100.2 del reglament penitenciari, va poder sortir per anar a treballar a la fàbrica de la seva empresa Aranow a Santmenat durant el dia, però tornant a la presó a dormir. En arribar-hi el primer dia després de 2 anys i 3 mesos, els treballadors van sortir a rebre’l entre abraçades i aplaudiments.[43]
Aquesta espurna és un fragment del llibre Ho tornarem a fer, un manifest personal i col·lectiu, vital i polític, meditat després de més de 20 mesos a la presó i 52 sessions al Judici a la Democràcia del Tribunal Suprem. Un manifest emocionat però rigorós, directe i vital, que ens commina a perdre la por i a exercir a consciència les llibertats fonamentals amenaçades als Països Catalans i arreu del món. Si voleu comprar el llibre feu clic aquí.
Segueix-nos:
