Que la prudència no ens faci traïdors.
(Barcelona, 23 d’abril de 1924 – 22 d’agost de 2016) fou un polític i filòleg català. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el varen expulsar per raons polítiques després de sortir de la presó; catedràtic de la Universitat de Càller (Sardenya) i lector de català i castellà a la Universitat de Liverpool. Membre fundador de l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va dirigir la Gran Enciclopèdia Catalana del 1965 al 1971. Ha participat en iniciatives de l’oposició antifranquista, com l’Assemblea de Catalunya, i va impulsar el moviment de Nacionalistes d’Esquerra. El 1992, juntament amb altres membres de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, va entrar a Esquerra Republicana, partit del que en va ser president del 1996 al juliol de 2004. El 2007 Jordi Carbonell publicà un poemari titulat Hortènsia, com Hortènsia Curell, la seva muller que morí el 2005. El 2010 presentà les seves memòries Entre l’amor i la lluita. El 1984 rebé la Creu de Sant Jordi. L’any 2001 li fou concedida la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el 2002, la Medalla d’Honor de Barcelona. El 2014 va rebre el premi Dignitat de la Comissió de la Dignitat. El 2016 va rebre el Premi Pompeu Fabra.
