I el gran fet que sempre acompanya: quan hi ha una majoria de gent que té gana i fred, prendrà per la força el que necessita. I el petit fet evident que es repeteix al llarg de la Història: l’únic resultat de la repressió és l’enfortiment i la unió dels reprimits.
John Steinbeck, El raïm de la ira
(Salinas, Califòrnia, 1902 – Nova York, 1968) fou un escriptor estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1962.
El 1929, escriví la seva primera novel·la Cup of gold: A life of Sir Henry Morgan, Buccaneer, with Ocasional Reference to History, una ficció històrica basada en la vida de Henry Morgan, però que no tingué èxit.
El 1935, publicà Tortilla Flat, amb la qual rep la medalla d’or a la millor novel·la escrita per un californià concedit per la Commonwealth Club of California. Aquest compendi d’històries humorístiques sobre gent jove durant la Gran depressió obtingué cert èxit. Aquest èxit li permeté publicar obres més serioses sobre la Gran depressió, obres com Of Mice and Men (Homes i ratolins, 1936) i In Dubious Battle, que aconseguiren notorietat.
Després de The Long Valley (1937) i Their Blood is Strong (1938), un reportatge sobre els treballadors immigrants, publica The Grapes of Wrath (El raïm de la ira, 1939), la seva obra més completa i més famosa. No obstant això, estimant que aquesta obra era massa revolucionària per a tenir èxit acordà amb el seu editor un tiratge petit. El llibre arriba a l’èxit, però se li retreu el llenguatge utilitzat així com les idees desenvolupades, arribant-se a prohibir-se en diverses ciutats de Califòrnia. Per aquesta obra, aconseguí l’any 1940 el Premi Pulitzer de novel·la, el mateix any en què fou adaptada al cinema per John Ford.
Després d’escriure l’any 1947 a Mèxic la seva novel·la The Perl, que fou adaptada per ell mateix al cinema, realitzà un viatge fins a la Unió Soviètica, juntament amb el fotògraf Robert Capa. El 1952, realitzà la seva novel·la més popular, The East of Eden (A l’est de l’Edén), un llibre escrit com a herència de les seves idees per als seus fills.
L’any 1962, li fou concedit el Premi Nobel de Literatura pels seus escrits realistes i imaginatius, en els quals combina l’humor comprensiu i l’opinió social afilada.
