En la flor de la ginesta
Catalunya m’ha parlat;
m’ha parlat de la gran festa
de la nostra llibertat.
(Barcelona, 10 d’octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911) va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.
Llegit a: Adéu, Espanya. Per a consultar “la meva biblioteca” fes un clic aquí.
Poema sencer:
Floriu, floriu, ginesteres,
dalt dels monts, davant del mar,
encenèu-se com fogueres
al sagrat de cada llar.
Les fogueres catalanes
ja flamejen dalt del cim:
son les flames sobiranes
d’aquell foc que tots tením.
Per la costa, a grans exteses,
tot el ginestar fa llum:
les candeles son enceses,
totes flaira i sense fum;
una llum que llença flaira
desde’ls monts avall del mar,
i de l’aire’n fa’l nostr’aire
que es tant bò de respirar.
En la flor de la ginesta
Catalunya m’ha parlat;
m’ha parlat de la gran festa
de la nostra llibertat.
