O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble.
Per llegir més espurnes de Joan Fuster feu clic aquí.
(Sueca, la Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 – 21 de juny de 1992)[1] fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l’assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent,[2][3] la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme.
És considerat com un dels assagistes en català més importants del segle xx.[4][5]
Fuster va ser l’assagista valencià més important de les generacions d’intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que depassà l’àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants.
A partir de la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa i normalització del valencià, i una figura clau en el debat sobre la identitat valenciana en la segona meitat del segle xx,[6] moment en què el fusterianisme esdevé un paradigma interpretatiu d’extraordinària influència en el món intel·lectual i, en menor mesura, en el polític
Segueix-nos:
