Només saps el que l’altre t’explica, però no el que realment ha sentit.
Per llegir més espurnes de Jacques Lacan feu clic aquí.
Llegit a: Catorze
Jacques-Marie Émile Lacan (París, 1901–1981)[1] fou un psiquiatre i psicoanalista francès.
La tesi doctoral amb la qual assoleix el doctorat en psiquiatria, que defensa l’any 1932, reflecteix la influència d’intel·lectuals surrealistes de l’època.[2]
L’any 1934 entra a formar part de la Société psychanalytique de Paris (SPP) i l’any 1938 és escollit membre titular.
Les seves primeres aportacions en psicoanàlisi són les teories de l’estadi del mirall, de la interpretació que en fa de la prova del mirall atribuïda a Françoise Dolto.
Serà després de la Segona Guerra Mundial que el seu ensenyament en psicoanàlisi pren importància.
L’aspecte polèmic d’alguns dels aspectes estudiats per Lacan -el retorn a Freud, les seves idees estructuralistes, la seva manera de tractar la cura psicoanalítica- condueixen a diverses escissions amb la Société psychanalytique de París i d’altres institucions internacionals.
Combinant la recerca, l’estudi i els seminaris, Lacan ensenyà fins a la seva mort: combinant la seva docència entre l’hospital de Sainte-Anne, l’École normale supérieure i la universitat parisenca de la Sorbonne.
Figura força polèmica i contestada, Lacan marcà profundament el paisatge intel·lectual francès i internacional, tant per l’escola que proclamà dins la psicoanàlisi com per les oposicions que les seves tesis provoquen.
Segueix-nos:
