Jack Kerouac – L’entusiasme i passió del rei dels beatniks

Jack Kerouac – L’entusiasme i passió del rei dels beatniks

-Ens posarem en marxa i no pararem fins que arribem allí.*

-A on anem, tiu?

-No ho sé, però hi anirem.

Jack KerouacEn el camino (Anagrama, Barcelona, 1989)

Per llegir més espurnes de Jack Kerouac feu clic aquí.

Jack Kerouac (pronunciat IPA: [‘kɛruæk] en anglès, IPA: [ker’wak] en francès) (LowellMassachusetts12 de març del 1922 – St. PetersburgFlorida21 d’octubre del 1969) fou un novel·lista i poeta estatunidenc,[1] membre del que s’anomena generació «beat».

El seu nom veritable era Jean-Louis Lebris de Kérouac (com s’anomenava ell mateix) o més simplement Jean-Louis Kérouac, descendent de canadencs francòfons. No va aprendre a parlar anglès fins a sis anys. Jack Kerouac aviat va destacar com a esportista practicant futbol americà, i obtingué una beca per a la Universitat de Colúmbia de Nova York. Malgrat això, una lesió a la cama i una baralla amb el seu entrenador van frustrar la seva carrera,[1] raó per la qual es va enrolar a la marina mercant. Quan estava a terra, escrivia constantment.

Es va instal·lar a la ciutat de Nova York, on va conèixer els altres membres de la generació «beat», com Allen GinsbergNeal Cassady i William S. Burroughs.[1]

Va passar diversos anys a mirar de trobar un estil propi, que finalment va anomenar prosa espontània o kickwriting. Quan li demanaven el seu parer sobre l’escriptura, no s’esforçava a fer diferències entre la prosa i la poesia. Sostenia que les seves idees s’aplicaven tant a l’un com a l’altre gènere; l’espontaneïtat com a mètode traspassava els límits de les formes de l’escriptura. Li agradava de dir que, quan estava treballant en una novel·la, cada paràgraf era un poema dintre d’un text estès que surava en el mar de la llengua anglesa.

La fama no li va provar, ja que Kerouac, tímid i eixelebrat, tenia el costum de presentar-se begut a les entrevistes per a veure de passar el difícil tràngol d’explicar la mística de les novel·les que havia escrit molts anys enrere i que ningú no havia gosat publicar.

Va morir a 47 anys a causa d’un vessament intern, producte d’una cirrosi.

*Traducció del castellà feta per David Palau

Segueix-nos: