L’única gent per mi són els bojos, els que estan bojos per viure, bojos per parlar, bojos per ser salvats, desitjosos de tot al mateix temps, els que mai badallen o diuen coses vulgars, sinó que cremen, cremen, cremen com fabuloses espelmes romanes grogues explotant com aranyes a través de les estrelles.
Original en angles: The only people for me are the mad ones, the ones who are mad to live, mad to talk, mad to be saved, desirous of everything at the same time, the ones who never yawn or say a commonplace thing, but burn, burn, burn like fabulous yellow roman candles exploding like spiders across the stars.
(Lowell, Massachusetts 12 de març de 1922 – St. Petersburg, Florida 21 d’octubre de 1969) novel·lista i poeta, és considerat un dels autors estatunidencs més importants del segle XX; membre de l’anomenada generació beat, juntament amb Allen Ginsberg, Neal Cassady i William S. Burroughs, i on se’l reconeix om el “King of the Beats”. El seu estil ritmat i immediat, denominat per ell mateix com “prosa instantània”, ha inspirat a nombrosos artistes i escriptors. D’entre les seves obres més destacades, sobresurt On the Road (1957) (traducció catalana: A la carretera), The Subterraneans (Els subterranis, 1958), Dharma Bums (1958) (traducció catalana: Els pòtols místics), Big Sur (1962) i Vanity of Duluoz (La Vanitat dels Duluoz, 1968).
Llegit a: On the road, de Jack Kerouac
Segueix-nos:
