Hannah Arendt – Una de les distincions entre poder i violència

Hannah Arendt – Una de les distincions entre poder i violència

Una de les distincions més òbvies entre poder i violència és que el poder sempre necessita els nombres, mentre que la violència en pot prescindir fins a cert punt perquè recorre a instruments. La forma extrema del poder és Tots contra Un; la forma extrema de la violència és Un contra Tots. I això últim mai no és possible sense instruments.

Hannah ArendtSobre la violència (Clàssics de la pau i de la no violència, Barcelona, 2011)

Per llegir més espurnes de Hannah Arendt feu clic aquí.

Hannah Arendt (Linden, Hannover14 d’octubre de 1906 – ciutat de Nova York4 de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d’origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat política, el totalitarisme i la modernitat.

La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l’Holocaust. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d’individu femení i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, considerant-se ella mateixa com una teòrica de la política.[1]

Entre les obres que va escriure destaquen Els orígens del totalitarisme, en què reflexiona sobre el concepte de totalitarisme (nazismeestalinisme…), amalgama que contribuí a la propaganda anticomunista durant la Guerra Freda; i Eichmann a Jerusalem, a partir del judici d’Adolf Eichmann a Jerusalem, obra que va ser polèmica, ja que hi ha qui considerava que banalitzava el nazisme i sobredimensionava la col·laboració dels consells jueus amb els nazis durant l’Holocaust.

Hannah Arendt va defendre la implicació política de totes les persones. I es mostrava en contra dels comportaments d’aïllament social, presents en alguns filòsofs.[5]

No es considerà nacionalista ni socialista.[6] I va exposar la seua concepció de l’amistat com un acte polític en el qual ella estava disposada a no sotmetre’s a una veritat (malgrat que fos aquesta veritat de caràcter científic). L’amistat requereix el diàleg per a la comprensió, segons ella.[7]

Ella creia i defenia que les persones amb pensament crític es troben en totes les capes socials sense que el fet de ser un professor universitari o un intel·lectual fora garantia de ser algú amb pensament crític.

Segueix-nos: