Políticament, la feblesa de l’argument del mal menor sempre ha estat en que aquells que escullen el mal menor obliden de seguida que han escollit el mal.
Per llegir més espurnes de Hannah Arendt feu clic aquí.
Enviat per Joan Coma. Si voleu enviar més espurnes ho podeu fer a través de Twitter, Facebook i Instagram, o enviant un mail a info@lespurnabloc.cat
Hannah Arendt (Linden, Hannover, 14 d’octubre de 1906 – ciutat de Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d’origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat política, el totalitarisme i la modernitat.
La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l’Holocaust. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d’individu femení i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, considerant-se ella mateixa com una teòrica de la política.[1]
Entre les obres que va escriure destaquen Els orígens del totalitarisme, en què reflexiona sobre el concepte de totalitarisme (nazisme, estalinisme…), amalgama que contribuí a la propaganda anticomunista durant la Guerra Freda; i Eichmann a Jerusalem, a partir del judici d’Adolf Eichmann a Jerusalem, obra que va ser polèmica, ja que hi ha qui considerava que banalitzava el nazisme i sobredimensionava la col·laboració dels consells jueus amb els nazis durant l’Holocaust.
Hannah Arendt va defendre la implicació política de totes les persones. I es mostrava en contra dels comportaments d’aïllament social, presents en alguns filòsofs.[5]
No es considerà nacionalista ni socialista.[6] I va exposar la seua concepció de l’amistat com un acte polític en el qual ella estava disposada a no sotmetre’s a una veritat (malgrat que fos aquesta veritat de caràcter científic). L’amistat requereix el diàleg per a la comprensió, segons ella.[7]
Ella creia i defenia que les persones amb pensament crític es troben en totes les capes socials sense que el fet de ser un professor universitari o un intel·lectual fora garantia de ser algú amb pensament crític.[3]
Segueix-nos:
