hay quien defiende
seguir caminando hacia delante
hacia el precipicio
hay quien defiende
caminar hacia atrás
hacia las cavernas
pero hay quien defiende
caminar en círculo
para caminar indefinidamente
Gustavo Duch, Huertos de libertad
Per llegir més espurnes de Gustavo Duch feu clic aquí.
Relacionat amb: aquest és un dels poemes que trobem a Huertos de libertad, el darrer poemari de Gustavo Duch publicat la setmana passada per Pol·len edicions. Quan haguem superat la quarantena el podreu trobar a la vostra llibreria de confiança, així com al web de Pol·len edicions fent clic aquí.
Gustavo Duch (1965, Barcelona) és llicenciat en veterinària i, juntament amb altres companyes i companys, van posar en marxa Veterinarios sin Fronteras, fa més de 20 anys, de la que n’ha estat director des de 1991 fins el 2009.
També, en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, ha estat membre de la Junta Directiva de la Federació Catalana ONGD i President de AGORA Nord-Sud.
Col·labora molt estretament amb els moviments i campanyes relacionades amb la lluita per la sobirania alimentària dels pobles, el ruralisme i la lluita feminista.
Acompanyat de molt bones gents des de 2011 coordina la Revista Soberanía Alimentaria. Biodiversidad y culturas, un espai de pensament crític dels moviments que defensen quelcom tan necessari com transformador: un món rural viu.
L’experiència d’observar, estudiar i denunciar atropellaments, i també de conèixer alternatives, s’ha convertit en centenars d’articles que guarden les hemeroteques, alguns llibres (Lo que hay que tragar; Alimentos bajo sospecha; No vamos a tragar) o el seu propi bloc, Palabre-ando.
I com que explicar és una altra forma de caminar, en els darrers anys també explica contes que en trobar-los el sorprenen, el fan pensar i que li agrada compartir (Sin lavarse las manos; Mucha gente pequeña; Secretos i Cosechas).
Gustavo Duch, pare de la Irene i en Xavier, veterinari, investigador, escriptor i comptador transhumant. I – a l’hort del besavi – aprenent d’hortelà.
