El temps ens ha buidat de fulgor. Però la foscor segueix poblada de cuques de llum.
Per llegir més espurnes de Gioconda Belli feu clic aquí.
Gioconda Belli (Managua, Nicaragua, 9 de desembre de 1948) és una poetessa, revolucionària i novel·lista nicaragüense.
Gioconda va ser la segona de cinc germans: Humberto, Eduardo, Lucía i Lavinia, i va cursar la primària al Col·legi de l’Asunción a Managua i la secundària al Real Col·legi de Santa Isabel a Madrid, Espanya, el 1965. Després d’obtenir un diploma en Publicitat i Periodisme a Filadèlfia, Estats Units, va tornar a Managua.
El 1967 va contreure matrimoni. La seva primera filla, Maryam, va néixer el 1969 seguida per Melissa (1973). Del seu segon matrimoni va néixer Camilo (1978). Es va casar per tercera vegada el 1987 amb Charles Castaldi amb qui ha tingut una filla, Adriana (1993). Des de 1990, Gioconda reparteix el seu temps entre els Estats Units i Nicaragua.
Es va oposar a la dictadura del general Anastasio Somoza Debayle. Des de 1970, any en què va començar a escriure els seus poemes i com molts intel·lectuals de la seva generació, es va integrar a les files del Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN), en aquest moment una organització clandestina i perseguida i que tenia com a objectiu el derrocament del règim somocista.
Va ser correu clandestí, transportar armes, viatjar per Europa i Amèrica Llatina, obtenir recursos i divulgar la lluita sandinista. Va arribar a ser membre de la Comissió Polític-Diplomàtica del FSLN.
Amb els anys, i a causa de la deriva autoritària dels successius governs de Daniel Ortega, Belli s’ha manifestat contrària a les seves polítiques.[1]
Segueix-nos:
