La filosofia és l’art de formar, d’inventar, de fabricar els conceptes.
Per llegir més espurnes de Gilles Deleuze feu clic aquí.
Gilles Deleuze (París, 1925 – 1995), fou un filòsof francès. Entre 1944 i 1948, va cursar els seus estudis de filosofia a La Sorbona.
Alguns dels seus professors van ser Ferdinand Alquié, Georges Canguilhem, Maurice de Gandillac i Jean Hippolyte.
Després de finalitzar els seus estudis el 1948, es va consagrar a realitzar una sèrie de monografies sobre alguns filòsofs (Kant, Spinoza, Nietzsche, Bergson), els quals, malgrat el seu eminent valor didàctic, contenen les primeres formes de consolidació del seu propi pensament intel·lectual.
Aquest pensament es configura plenament amb la publicació de Diferència i repetició i Lògica del sentit, el primer de 1968 i el segon de 1969.
També en 1969, coneix a Félix Guattari, un psicoanalista heterodox, amb el qual començarà una llarga i fructífera col·laboració, que cristal·litzarà en els dos volums de Capitalisme i esquizofrènia: L’Anti-Èdip i Mil altiplans. Arran d’aquesta col·laboració és que apareix la famosa declaració de Deleuze en la qual s’estableix que «El que defineix un sistema polític és el camí pel qual la seva societat ha transitat”.
A més de les seves obres de relectura del treball d’altres filòsofs, Deleuze va escriure també sobre escriptors (Kafka, Alfred Jarry, Proust, Sacher-Masoch) i sobre el cinema. Gilles Deleuze es retirarà de la vida universitària el 1987.
«Un dia, el segle serà deleuzià», va ser l’expressió de Michel Foucault en relació a un filòsof que va marcar profundament el pensament de la segona meitat del segle XX.
En els seus últims anys de vida, Deleuze va sofrir d’una greu insuficiència respiratòria. Es va llevar la vida el 4 de novembre de 1995 llançant-se al buit per una finestra del seu apartament en la Avenue Niel.
Segueix-nos:
