La meva sang és un miracle que, des de les meves venes, creua l’aire del meu cor al teu.
(Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 6 de juliol del 1907 – 13 de juliol del 1954), va ser una reconeguda pintora mexicana. La seva activitat artística es va formar en el context cultural de la postrevolució mexicana i, des d’una època molt primerenca (cap als anys vint), Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l’art popular de Mèxic. Va formar part, durant els anys 1925 i 1929, d’una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d’una nova societat a partir de l’eliminació del vell ordre. Com comenta Teresa del Conde en parlar de les pintures de Frida: «cap dels seus quadres hagués pogut generar-se, pel que fa a l’esperit, a partir d’un altre país que no fóra Mèxic». Durant tota la seva vida va tenir una salut fràgil, patint poliomielitis als sis anys i un greu accident de trànsit als divuit que va fer que hagués de sotmetre’s a multitud d’operacions quirúrgiques. El 1929, es va casar amb l’artista Diego Rivera i, com ell, va donar suport al Partit Comunista.
