Ignorem la nostra veritable alçada fins que ens posem dempeus.
Per llegir més espurnes d’Emily Dickinson feu clic aquí.
(Amherst, Massachusetts, 10 de desembre de 1830 – 15 de maig de 1886) va ser una poeta estatunidenca.[1] Malgrat ser gairebé desconeguda en vida, Dickinson ha acabat sent considerada, juntament amb Walt Whitman, una dels més importants poetes estatunidencs del segle XIX. De fet, la teoria sol acceptar que la poesia estatunidenca contemporània amplia dos corrents divergents: l’un que neix de Whitman i l’altre que neix de Dickinson. Curiosament, aquests dos poetes eren gairebé perfectament oposats en tarannà, prosòdia, intencions i estils poètics.
Dickinson va viure una vida suposadament introvertida i hermètica, que ha inspirat moltes biografies i voluminoses especulacions (tanmateix, se’n sap ben poc). Malgrat que va escriure, segons el darrer recompte, 1.789 poemes, només alguns se’n van publicar en vida de l’autora, tots anònims i probablement sense saber-ho ella.
Traduccions al català:
- Poemes d’Emily Dickinson. Trad. de Marià Manent. Barcelona: Edicions 62, 1979.
- Poemes de passió i enginy. Trad. de Joan Cerrato i Rosselló. Manacor: Casa de Cultura-Caixa de les Balears, 1988.
- Jo no sóc ningú! Qui ets tu? Trad. de D. Sam Abrams. Vic: Cafè Central/Eumo, 2002.
- Amherst. LXXX poemes. Trad. de Carme Manuel Cuenca i Paul S. Derrick. Paiporta: Denes, 2004.
- Emily Dickinson. Diversos traductors (Dolors Udina, Carles Duarte, Anna Crowe, Montserrat Abelló). Sabadell: Quaderns de Versàlia, 2012.
- Aquesta és la meva carta al món. Trad. de Marcel Riera. Barcelona: Proa, 2017.
