‘El arte de ver las cosas’ de John Burroughs, editat per errata naturae

(Publicat a La Directa, 19 de febrer de 2019, edició en paper número 471)

Imagineu que renaixeu cada dia i la vostra vida és una constant floració. Imagineu que us apassiona tant l’entorn natural en el que viviu que no us en voleu perdre ni el més mínim detall. Així és llegir John Burroughs: riuades de passió per apreciar i estimar la naturalesa. Així és submergir-se en El arte de ver las coses, la darrera novetat editorial que ens presenta errata naturae, editorial de referència per a qui veu la filosofia com un camí per pensar la vida, transformar-la i fer-la millor.

Descobrir que l’aire i l’aigua són tonificants; trobar la cerca de nabius silvestres més satisfactòria que rebre el regal d’una fruita tropical; emocionar-te amb la visió de les estrelles per la nit; entusiasmar-te amb el niu d’un ocell o amb una flor silvestre a la primavera… aquestes són algunes de les recompenses de la vida senzilla que l’autor ens proposa en aquesta obra, amb un títol que no podria ser més adient, perquè d’això tracten, precisament, els setze delicioses textos que es recopilen en aquest llibre: veure les coses, observar el ritme natural de la vida… I fer-ne un art.

Membre d’honor de la que anomenava Ordre dels Caminants, Burroughs és un dels autors imprescindibles, juntament amb Henry David Thoreau, d’aquest corrent de pensament anomenat nature writing, on naturalesa i filosofia són un tot, inseparables l’un de l’altre, i amb la que l’autor, amés hi afegeix el seu to poètic tan personal; la seva és una literatura lleugera, directa i honesta, amb una visió panoràmica i una narrativa penetrant, que descriu amb passió cada mínim detall.

Aquest llibre és un regal màgic per qualsevol persona que vulgui estar en contacte directe i personal amb les fonts de la nostra vida; una obra de capçalera per a qui vegi en les muntanyes, els rius i les valls quelcom més que un lloc pel que passar-hi corrents o fer-hi una foto. Una obra de referència que ens pot ajudar a voler ser a la naturalesa, en comptes d’estar. Gaudim de l’excel·lent traducció d’Ana González Hortelano i l’acurada tria d’errata naturae. I sobretot gaudim de la naturalesa, perquè aquesta, com diu l’autor, la tenim sempre amb nosaltres, “és una mina inesgotable d’allò que commou el cor”.

David Palau

@davidpalau_

Si sou una editorial, llibreria, companyia de teatre, museu, revista cultural… I us agradaria que escrigui una peça de #CulturaOBarbàrie, escriviu-me a dpalauza@gmail.com

Segueix-nos:

About the author

Related