Considerant essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de Dret per tal que les persones no es vegin compel·lides al suprem recurs de la rebel·lió contra la tirania i l’opressió.
Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans (Resolució 217 (III) A).
Es tracta d’un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s’apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Es tracta del més bàsic d’una sèrie de tractats que es van redactar l’any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.
El document es va crear com un seguit d’objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una arma utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d’un document d’obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional. Per tal de vigilar-ne el compliment l’any 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
El text de la declaració va ser traduït a multitud d’idiomes, i l’Assemblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos “distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d’ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris”. En conseqüència, la declaració ha esdevingut, segons descriu el Llibre Guinness de Rècords, el “Document més traduït” del món.
Segueix-nos: