#CulturaOBarbàrie: Brecht, més que mai; per un teatre revolucionari

(Publicat a La Directa, 12 de novembre de 2019, edició en paper número 488)

Ai dels que han lluitat tota la vida! Aquests són els imprescindibles!

Bertolt Brecht

 

Brecht, més que mai

A vegades les preguntes que ens fem, quan neixen de la consciència, són les que tenen més capacitat d’incomodar-nos, perquè una consciència desperta revertirà en acció, o si més no en remordiment. Tot plegat, doncs, comença potser amb una pregunta: “què faria jo si no tingués por?”. O com apareix al pròleg: “Hi ha realment algun indret on poder fugir i on la història mai no ens enxampi?”.

Acció o remordiment: la guerra ens pot ser indiferents? Aquest dubte planeja en l’obra “Els fusells de la senyora Carrar”, del dramaturg Bertolt Brecht, on, ambientada en la Málaga republicana d’inicis de la Guerra Civil que resisteix al jou feixista, una mare intenta mantenir la neutralitat d’acció en la desesperada pretesa de salvar la vida dels seus fills.

L’obra ha estat adaptada de manera magistral per la companyia “Al galliner”, amb uns guions vibrants que interpel·len i fan reflexionar de manera constant, acompanyat de pròleg i epíleg del periodista David Fernàndez, al seu més pur i brillant estil. Destaca també una banda sonora exclusiva, feta per Carles Belda i Anna Farriol, que acompanya l’obra com un fil perfecte que dona pes a l’argument; amb cançons com el ‘No passareu’ de Xavier Ribalta o ‘A galopar’ de Paco Ibáñez desperta unes emocions dins nostre que ens fan brollar rierols de ràbia, força i esperança.

La Quartera i Al galliner han representat la peça del 17 al 26 d’octubre al Casal Can Capablanca de Sabadell, sempre amb entrades exhaurides, i seria una excel·lent notícia per la salut d’aquest país veure-la aviat en un altre teatre; és una obra de necessitat emergent i rabiosa actualitat en uns dies on, desgraciadament, hem naturalitzat “presó” i “exili” i , per tant, “indiferència” i “neutralitat” ja no són una opció. Perquè, com brolla de l’epíleg, “cap silenci ens salvarà: o t’hi poses o t’hi posen”. I contra els silencis, que volin les paraules i la cultura revolucionària. Per això ens cal Brecht, més que mai.

David Palau

@davidpalau_

Si sou una editorial, llibreria, companyia de teatre, museu, revista cultural… I us agradaria que escrigui una peça de #CulturaOBarbàrie, escriviu-me a dpalauza@gmail.com

Segueix-nos:

About the author

Related