Estem comprovant que depenem de coses molt poc virtuals: de metges, reposadors, transportistes, cuidadors… I així ens adonem del caràcter fictici d’aquesta centralitat que hem donat a lo digital.
Per llegir més espurnes de César Rendueles feu clic aquí.
César Rendueles (Girona, 1975) és filòsof, sociòleg i assagista, actualment professor de sociologia a la Universidad Complutense de Madrid.
Tot i que va néixer a Girona, va créixer a Gijón i viu a Madrid. És fill de l’assagista i psiquiatre Guillermo Rendueles.[2] Doctorat en filosofia, va ser professor associat a la Universitat Carlos III de Madrid i professor convidat a la Universitat Nacional de Colòmbia i actualment és professor del Departament de Teoria Sociològica de la Universitat Complutense de Madrid. Va ser membre fundador del col·lectiu d’intervenció cultural Ladinamo, que editava la revista homònima. Entre 2003 i 2012 va ser coordinador cultural i director de projectes del Círculo de Bellas Artes. Traductor en diverses editorials, ha publicat dos reculls d’obres de Karl Marx i s’ha encarregat de l’edició d’assajos clàssics d’autors com Walter Benjamin, Karl Polanyi o Jeremy Bentham. El 2011 va comissariar l’exposició Walter Benjamin. Constelaciones.[3]
El 2013 publicà Sociofobia: El cambio político en la era de la utopía digital,[4] on qüestiona, en primer lloc, el consens ideològic pel que fa a la capacitat de les tecnologies de la comunicació a induir dinàmiques socials positives. En segon lloc, fa una anàlisi de la societat capitalista com a sistema destructor dels lligams comunitaris i situa els ciutadans en el centre de la reivindicació política.[5]
El 2016 va col·laborar amb el llibre Cultura en tensió, de Raig Verd, amb altres autors com Nando Cruz, Lucía Lijtmaer, Marina Garcés, Ramon Faura i Joan Miquel Gual.[6]
Segueix-nos:
