Fosca hereva del foc que no es consum. Amor violent del desert: coratge de palmera. No àngel, sinó àngela rebel, sense cap cel per perdre ni guanyar. Només d’atzur tibant, l’interrogant en cingle. Maria Mercè Marçal Si voleu. Continue reading
L'escala fosca del desig no té barana. Maria Mercè Marçal Si voleu llegir més espurnes de Maria. Continue reading
Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat. Maria Mercè Marçal, del. Continue reading
La solitud és quan reprens els teus límits; i l’amor quan fas l’intent de trencar-los. Maria Mercè. Continue reading
La poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa, d’ordenar provisionalment amb. Continue reading
Dolç enemic, amb caçapapallones em pares trampes pels plecs del plaer. Maria Mercè Marçal, Foguera. Continue reading
Una dona sense un home és com un peix sense bicicleta. Maria Mercè Marçal Si voleu llegir més. Continue reading
Tinc els ulls de fusta. De tant en tant, un cuc hi plora. Maria Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998).. Continue reading
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres. Continue reading
Company, mosseguem la vida! Que l'amor ens ragi als llavis: Farem un pacte de sang quan lluna plena. Continue reading
